Mal d'escola

Daniel Pennac

En aquest llibre Daniel Pennac ens parla sobre el fracàs escolar des de diferents perspectives. Ell va ser un alumne que va patir fracàs escolar quan era petit i que amb els anys es va convertir en professor de secundària i en un novel·lista de renom internacional.

Com a futura mestra, he extret diverses idees que em semblen essencials per a aquesta professió. La primera és que els bons professors i les bones professores, com els que van salvar del fracàs acadèmic a Daniel Pennac, són aquells i aquelles que no es rendeixen mai amb els considerats “mals alumnes”, que senten i mostren passió per la seva professió i la matèria que ensenyen, que no fan contínuament al·lusió al complicat futur que ens espera, i que són conscients que els alumnes saben moltes més coses del que habitualment pensem.

A més, un bon mestre o una bona mestra ha d'aconseguir que els seus alumnes estiguin realment presents durant la classe, i això no ho pot aconseguir si ell o ella no hi és plenament, és a dir, si no està connectat o connectada. Per tant, podem veure que la presència de l’alumnat està estretament lligada a la presència física, intel·lectual i mental del docent.

Per una altra banda, he après com se sent un alumne al qual li costa més aprendre que a la resta: sent solitud, vergonya, angoixa, cansament i por. Moltes vegades l’únic que vol i/o necessita és obtenir una mirada benèvola, un assentiment o unes paraules amables dels seus professors i de la seva família. En altres moments pensa que no té sentit esforçar-se si els adults que té al costat consideren que “no hi ha res a fer” amb ell o ella. Per això, és molt important l’actitud i les paraules dels adults que l’envolten.

Un altre tema que m’ha semblat interessant, encara que l’autor en parla poc en el llibre, és que els bons alumnes també tenen els seus turments. Alguns d’aquests són: intentar no decebre mai les altes expectatives que tenen d’ells els seus professors i els seus pares, avorrir-se una mica a les classes, patir les burles d’alguns dels altres alumnes, etc.

Per últim, he extret una idea d'aquest llibre de la qual, com diu l'autor, no s'acostuma a parlar, i que penso que és molt important: per ensenyar cal amor.

M'agradaria acabar aquest text amb una frase que he extret del llibre:

“N’hi ha prou amb un professor –amb un de sol!- per salvar-nos de nosaltres mateixos i fer-nos oblidar la resta.”


Andrea Donaire Ibáñez

Comment Stream