MIRA'M

CONTES DE VIDES ESPECIALS

El llibre m’ha permès veure amb més claredat la necessitat d’integrar a tots els nens dins l’escola sense segregar-los en les rutines diàries. M’ha ajudat a veure com, amb més o menys ajuda, aquests infants poden dur una vida dins del que cap, com la resta de nens que no pateixen cap discapacitat.

Des de la posició de mestra m’agradaria poder ajudar a les famílies de nens amb discapacitats que encara no hagin acceptat la situació. Crec que la integració ha de començar per la família i, per això, han de ser els primers que han de respectar i normalitzar el màxim possible el cas. També, com a mestra, m’agradaria poder ajudar a la resta de nens a acceptar els nens amb discapacitats a la classe, per tal que puguin treballar i conviure sense cap diferencia.

Durant la lectura del llibre m’han cridat l’atenció dos fragments que crec que és interessant destacar:

No sempre va ser així, al principi del principi – en saber-se la greu malaltia d’una primera filla - ella plorava, estava trista, patia, tot li semblava fosc i amarg. Sort que amb el temps va canviar, i va saber veure que la discapacitat és només un vestit, i que quan el treus hi ha el millor de la persona, la seva essència.” (pàgina 52)

Només existim a partir del moment que ens expliquem, és a dir, som en funció de com ens veuen i ens entenen els altres. És per aquest motiu que una persona disminuïda encara ara sovint és considerada més dèbil, perquè així parlem d’ella la resta del món, incapaços d’entendre que, a la dimensió última dels sentiments, el coneixement no hi pot posar fronteres.” (pàgina 115)

De la primera cita em sembla oportú destacar que, a priori, a tothom impacta la paraula “malaltia” sobretot si és greu o crònica. Però no per això ha de ser diferent a la resta, ni ser tractada, mirada i parlada diferent, ni molt menys discriminada o apartada perquè en el fons és un ésser humà amb motivacions, sentiments i ganes de viure.

A partir de la segona cita em permeto fer un reflexió sobre la “crueltat” humana. Som la gent sense cap discapacitat els que els veiem diferents i els fem sentir com a tals. Entre ells no se senten diferents i si nosaltres no hi posem barreres ells s’integren amb tota facilitat entre nosaltres.

Finalment, com a alumna d’educació primària, crec que aquest llibre ha de passar per les mans de tot aquell que estigui interessat a dedicar-se al món de l’educació, ja que és una lectura fàcil i plenera que en cap moment dramatitza els casos que explica.

Ariadna Capdevila Garcia

Comment Stream